Guia per fer la memòria anual de centre

Resultats de les proves de matemàtiques (avaluació externa de 4t ESO 2014)

Resultats de les proves de llengua anglesa (avaluació externa de 4t ESO 2014)

Resultats de les proves de llengua castellana (avaluació externa de 4t ESO 2014)

Resultats de les proves de llengua catalana (avaluació externa de 4t ESO 2014)

L'anàlisi de l'evolució del rendiment acadèmic a l'ESO a Catalunya (2)

Resum de l'informe presentat pel Departament d'Ensenyament (Barcelona, novembre de 2013) 

2a part: perfils d'alumnes segons la probabilitat de no graduació [1]

El resultat que es mostra al primer gràfic correspon a la probabilitat de no graduació que té l’alumne prototípic que ha arribat a quart d’ESO al mateix centre sense haver repetit cap curs. En els gràfics següents s’analitzarà la probabilitat per a altres perfils més concrets d’alumnat segons si han suspès o no algunes matèries instrumentals. 

Un alumne sense diagnòstic que arriba a quart d’ESO al mateix centre sense haver repetit curs té una probabilitat del 29,4% de no graduar-se.  

La probabilitat de no graduació de l’alumne amb 0 matèries instrumentals suspeses a quart d’ESO d'un alumne que ha superat totes les matèries instrumentals a quart d’ESO no es graduï és tan sols del 19,5%. La probabilitat de no graduar-se en redueix gairebé 10 punts percentuals en comparació amb l’alumne mitjà.

El gràfic següent mostra la probabilitat de no graduació que tenen els alumnes que han suspès una matèria instrumental, si es compara amb la probabilitat de l’alumne mitjà:

-  L’alumnat que suspèn la llengua catalana a quart d’ESO té una probabilitat de no graduar-se del 50,3%. 

-  L’alumnat que suspèn la llengua castellana a quart d’ESO té una probabilitat de no graduar-se del 48,2%. L’efecte de suspendre una o altra llengua oficial és molt similar.
 -  En llengua anglesa, la probabilitat és del 34,5% i en matemàtiques, del 32,6%.

Quina és la probabilitat que un alumne no es graduï si ha suspès dues de les matèries instrumentals a quart d’ESO?
La probabilitat de no graduació d’un alumne que suspèn la llengua catalana i la llengua castellana és del 79,6%. És a dir, suspendre les dues matèries a quart d’ESO permet predir amb seguretat que l’alumne no es graduarà. En canvi, la combinació 'haver suspès la llengua anglesa i les matemàtiques' és la que menys influeix en la probabilitat de graduar-se. De fet, gairebé la meitat dels alumnes que suspenen aquestes dues matèries a quart d’ESO es graduaran sense repetir cap curs.

Suspendre la llengua castellana a primer o segon d’ESO té un efecte directe i molt rellevant en la probabilitat que un alumne es graduï a quart d’ESO sense haver repetit cap curs. En comparació amb l’alumne mitjà (gràfic 1), la probabilitat de no graduar-se s’incrementa 15,6 punts si suspèn la llengua castellana de primer d’ESO i fins a 23,8 punts si no supera la matèria a segon d’ESO.

S’ha de tenir en compte que el fet que una variable sigui significativa per predir la probabilitat de no graduació a quart d’ESO no vol dir necessàriament que sigui un fenomen majoritari. Concretament, el fet de suspendre la llengua castellana incrementa la probabilitat de no graduació, però això no vol dir que la majoria de l’alumnat suspengui aquesta matèria.

[1] Centres de la 'mostra' de l'estudi del Consell Superior per a l'Avaluació del Sistema Educatiu, i dels que formava part l'Institut Bisbe Sivilla.

Informe de centre dels resultats de l'avaluació externa de 4t ESO (2014)

L'anàlisi de l'evolució del rendiment acadèmic a l'ESO a Catalunya (1)

Resum de l'informe presentat pel Departament d'Ensenyament (Barcelona, novembre de 2013) 

1a part: anàlisi dels mecanismes de millora desenvolupats en el centre [1]

D’entre les diverses estratègies per a la detecció i exploració del baix rendiment en el traspàs de la primària a la secundària, la gran majoria dels centres consultats analitzen els informes de traspàs individualitzats (98%). Són menys els centres que analitzen els informes de competències bàsiques de sisè de primària (86%). Pràcticament tots els centres consultats afirmen que analitzen el nombre de matèries suspeses per l’alumnat en acabar el primer trimestre de primer d’ESO. En canvi, només 2 de cada 3 centres fan una avaluació específica de les matèries en què l’alumnat té més problemes. Finalment, bona part dels centres consultats estarien incorporant l’anàlisi de tendències dels resultats dels alumnes (76%). 

Pràcticament tots els centres consultats manifesten analitzar l’evolució dels principals indicadors de resultats de la seva organització (94%). En canvi, el percentatge de centres que afirmen que l’anàlisi dels indicadors dóna lloc a canvis en la planificació estratègica de l’organització -ja siguin de tipus curricular, organitzatiu o metodològic- són menys (80%). En darrer terme, 3 de cada 4 centres consultats manifesten que estudien la relació que hi ha entre el suport educatiu que es proporciona a l’alumnat i els seus resultats acadèmics. 

Tots els centres consultats empren les entrevistes amb l’alumnat i amb les famílies com un dels mecanismes per a la detecció del baix rendiment. En la mateixa línia, la gran majoria sol·liciten un informe psicopedagògic (98%). En canvi, les reunions amb el professorat de la matèria i les entrevistes amb el professorat de primària no estan tan esteses (82% i 72%, respectivament). 

Un cop detectada la baixa de rendiment, un 74% dels centres consultats agrupen l’alumnat segons el seu nivell d’aprenentatge, mentre que un 25% els agrupa amb alumnat amb diagnòstic. Hi ha diferències remarcables segons el grau de complexitat dels centres: en general, com més alt és el grau de complexitat, major és el percentatge de centres que implementen mesures relacionades amb l’agrupació de l’alumnat. 

En aquest sentit, el 64,3% dels centres de complexitat baixa agrupen els alumnes d’acord amb el seu nivell d’aprenentatge, mentre que la proporció que els agrupa amb alumnes amb diagnòstic és molt inferior (7,1%). Convé posar de manifest que prop del 43% d’aquests centres apliquen altres criteris d’agrupació d’aquest alumnat.

Als centres de complexitat mitjana, el percentatge que agrupa l’alumnat segons el seu nivell d’aprenentatge és del 72,7% i el 27,3% els agrupa amb alumnes amb diagnòstic. Com s’exposava anteriorment, són els centres de complexitat alta els que implementen en major mesura ambdues estratègies: el 85,7% agrupa aquest alumnat d’acord amb el seu nivell d’aprenentatge i el 35,7% els agrupa amb alumnat amb diagnòstic. Convé destacar que més de la meitat dels centres de complexitat alta implementen, a més, altres tipus de mesures per detectar el baix rendiment. 

Els mecanismes de seguiment intern per a la millora dels resultats d’aquest alumnat són diversos: el més estès és la modificació d’estratègies curriculars (un 86% dels centres l’exerceixen). El fet de mantenir reunions amb la Comissió d’Atenció a la Diversitat, modificar estratègies organitzatives i fer reunions específiques dels Departaments i/o Cicles són estratègies aplicades aproximadament pel 80% dels centres consultats. Finalment, en poc més de la meitat dels centres hi ha reunions de l’equip directiu per abordar aquesta temàtica i s’introdueixen les mesures adoptades a la programació general del centre (56%). 

  [1] Centres de la 'mostra' de l'estudi del Consell Superior per a l'Avaluació del Sistema Educatiu, i dels que formava part l'Institut Bisbe Sivilla.

Resultats qüestionari TAC (2a part)

Finalment sis departaments didàctics han contestat el Qüestionari TAC1. En conseqüència, les dades del primer ‘buidat’ provisional publicat en aquest bloc (RCP: entrada 10/01/2014) han canviat.

A continuació, teniu algunes dades que poden ser interessants o rellevants per diagnosticar la situació del nostre institut en relació a les TIC/TAC (tecnologies de la informació i la comunicació / tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement):

 

- 57% del professorat afirma que els seus alumnes NO fan servir ordinadors portàtils o miniportàtils.

- 59,4% del professorat disposa d’un miniportàtil del centre.

- 84,4% del professorat fa servir el correu electrònic a la feina.

- 93,75% del professorat fa servir programes d’edició de textos.

- 43,75% del professorat fa servir MOLT els ordinadors de la sala de les fotocopiadores.

 - 53,1% del professorat NO fa servir l’ordinador del departament didàctic.

 - 78,1% del professorat NO sap editar un bloc.

 - 37,5% del professorat fa servir MOLT els Excels.

 - 40,6% del professorat sap compartir documents ‘al núvol’.

 - 53,25% del professorat sap editar documents en format pdf.

 - 31,25% del professorat NO consulta el web del centre (intranet).

 - 68,75% del professorat NO fa servir un bloc propi o del departament didàctic.

A l’aula, només:

- 21,9% del professorat fa ‘presentacions’.

- 28,1% del professorat rep treballs dels alumnes per correu electrònic.

- 28,1% del professorat ‘comparteix’ documents amb els alumnes.

- 28,1% del professorat té programat fer servir o fa ús de vídeos de YouTube.

- 65,6% del professorat NO té previst aquest curs fer servir o editar un bloc a classe.

- 62,5% del professorat NO fa servir la pissarra digital.

- 43,75% del professorat NO té previst fer servir una càmera digital.

Totes aquestes dades s'han obtingut a partir d'una mostra de 32 professors (aproximadament el 50% del claustre) de 6 departaments didàctics: cuina, ciències experimentals, idiomes, llengua castellana, serveis de restauració i tecnologia.

Les 'diapositives' del claustre de professors del dia 5/02/2014

Cliqueu les imatges per veure-les millor!

Propostes de millora de les competències bàsiques (Departament de llengües estrangeres)

Avaluació FP 2014

Resultats qüestionari TAC (1a. part)

Taula 1 (mostra: 28 professors / -res) 

Departaments didàctics: Cuina - Ciències experimentals - Idiomes - Llengua castellana - Tecnologia

Interpretació del qüestionari:
1.- Les afirmacions dels bloc o apartat 1 fan referència a l'apreciació que el professorat té de recursos que estan a l'abast de l'alumnat.
2.- Les afirmacions del bloc 2 fan referència a interessos i recursos del professorat.
3.- Les afirmacions d'aquest apartat fan referència a eines TIC que estan a disposició del professorat.
4.- Les afirmacions d'aquest darrer apartat fan referència a eines TIC que s'estan fent servir a les aules.