L'anàlisi de l'evolució del rendiment acadèmic a l'ESO a Catalunya (1)

Resum de l'informe presentat pel Departament d'Ensenyament (Barcelona, novembre de 2013) 

1a part: anàlisi dels mecanismes de millora desenvolupats en el centre [1]

D’entre les diverses estratègies per a la detecció i exploració del baix rendiment en el traspàs de la primària a la secundària, la gran majoria dels centres consultats analitzen els informes de traspàs individualitzats (98%). Són menys els centres que analitzen els informes de competències bàsiques de sisè de primària (86%). Pràcticament tots els centres consultats afirmen que analitzen el nombre de matèries suspeses per l’alumnat en acabar el primer trimestre de primer d’ESO. En canvi, només 2 de cada 3 centres fan una avaluació específica de les matèries en què l’alumnat té més problemes. Finalment, bona part dels centres consultats estarien incorporant l’anàlisi de tendències dels resultats dels alumnes (76%). 

Pràcticament tots els centres consultats manifesten analitzar l’evolució dels principals indicadors de resultats de la seva organització (94%). En canvi, el percentatge de centres que afirmen que l’anàlisi dels indicadors dóna lloc a canvis en la planificació estratègica de l’organització -ja siguin de tipus curricular, organitzatiu o metodològic- són menys (80%). En darrer terme, 3 de cada 4 centres consultats manifesten que estudien la relació que hi ha entre el suport educatiu que es proporciona a l’alumnat i els seus resultats acadèmics. 

Tots els centres consultats empren les entrevistes amb l’alumnat i amb les famílies com un dels mecanismes per a la detecció del baix rendiment. En la mateixa línia, la gran majoria sol·liciten un informe psicopedagògic (98%). En canvi, les reunions amb el professorat de la matèria i les entrevistes amb el professorat de primària no estan tan esteses (82% i 72%, respectivament). 

Un cop detectada la baixa de rendiment, un 74% dels centres consultats agrupen l’alumnat segons el seu nivell d’aprenentatge, mentre que un 25% els agrupa amb alumnat amb diagnòstic. Hi ha diferències remarcables segons el grau de complexitat dels centres: en general, com més alt és el grau de complexitat, major és el percentatge de centres que implementen mesures relacionades amb l’agrupació de l’alumnat. 

En aquest sentit, el 64,3% dels centres de complexitat baixa agrupen els alumnes d’acord amb el seu nivell d’aprenentatge, mentre que la proporció que els agrupa amb alumnes amb diagnòstic és molt inferior (7,1%). Convé posar de manifest que prop del 43% d’aquests centres apliquen altres criteris d’agrupació d’aquest alumnat.

Als centres de complexitat mitjana, el percentatge que agrupa l’alumnat segons el seu nivell d’aprenentatge és del 72,7% i el 27,3% els agrupa amb alumnes amb diagnòstic. Com s’exposava anteriorment, són els centres de complexitat alta els que implementen en major mesura ambdues estratègies: el 85,7% agrupa aquest alumnat d’acord amb el seu nivell d’aprenentatge i el 35,7% els agrupa amb alumnat amb diagnòstic. Convé destacar que més de la meitat dels centres de complexitat alta implementen, a més, altres tipus de mesures per detectar el baix rendiment. 

Els mecanismes de seguiment intern per a la millora dels resultats d’aquest alumnat són diversos: el més estès és la modificació d’estratègies curriculars (un 86% dels centres l’exerceixen). El fet de mantenir reunions amb la Comissió d’Atenció a la Diversitat, modificar estratègies organitzatives i fer reunions específiques dels Departaments i/o Cicles són estratègies aplicades aproximadament pel 80% dels centres consultats. Finalment, en poc més de la meitat dels centres hi ha reunions de l’equip directiu per abordar aquesta temàtica i s’introdueixen les mesures adoptades a la programació general del centre (56%). 

  [1] Centres de la 'mostra' de l'estudi del Consell Superior per a l'Avaluació del Sistema Educatiu, i dels que formava part l'Institut Bisbe Sivilla.